El Racó per Pensar

Quin és la música millor per a tu? Una resposta des de la musicoteràpia

No hi ha comentaris

Recetas_Musicales

Moltes persones em pregunten sovint quin és la música que utilitzo durant les sessions,  imaginant que potser, en ser musicoterapeuta, jo sàpiga tocar una música que té  característiques especials, “màgica”, capaç de produir efectes inesperats, o que jo  posseeixi un cd amb uns “sons sanadors” …Altres vegades em demanen consells sobre  quin és la música millor per a un bebè nounat, o com pot ser la millor melodia per  escoltar durant l’embaràs.

 Avui m’agradaria aportar una mica de claredat sobre aquests temes, ja que conèixer com  funciona la musicoteràpia és fonamental per comprendre la seva eficàcia. I és important saber que els musicoterapeutas no subministren receptes musicals.

Existeixen moltes tècniques en musicoteràpia, i la majoria són tècniques “actives”, que impulsen els participants a tocar, a cantar i a comunicar a través de l’expressió musical, segons les seves possibilitats. Això no significa que la persona pot participar solament si té coneixements i capacitats musicals. Tots podem fer música, i en musicoteràpia no s’observa el resultat artístic de la producció sonora, sinó la seva intenció comunicativa, per aprofitar-la com a mitjà i utilitzar-la per aconseguir els objectius terapèutics. Existeixen també mètodes receptius, (Ex.: mètode GIM, banys sonors), en els quals s’escolten peces de música seleccionada o amb instruments en viu, i s’utilitzen en el tractament de patologies específiques, de vegades en conjunt amb les tècniques actives. En tot cas, el rol del musicoterapeuta no és fer una execució instrumental que el pacient escolta de forma passiva, més aviat el que “fa” la sessió i produeix sonoritats és el /els participants, acompanyats pel terapeuta.

Sobre quin és la música millor segons quina necessitat o tipus de persona, la resposta és molt senzilla:

la música que millor funciona és la que més t’agrada,la que ressona amb tu i en tu, i

que connecta amb les teves emocions més profundes.

EL CONCEPTE D’ “ISO”

 

Per comprendre aquesta resposta hem de saber que cada persona té una identitat sonora única i personal (ISO), i que amb aquesta treballa el musicoterapeuta. L’ISO és el conjunt de les experiències musicals i sonores que acumulem al llarg de la nostra vida, i és com una empremta: cadascun té la seva.

El concepte d’ISO (que en grec significa “igual”) va ser desenvolupat pel musicoterapeuta Rolando Benenzon, i hi ha molts factors que ho componen: veiem alguns d’ells.    

10389282_489903091154014_2417585855888401613_n

Una part depèn del nostre país de procedència (ISO cultural), i inclou les sonoritats típiques del nostre país d’origen: el tipus de música, els instruments que s’utilitzen, les cançons i l’idioma en què són cantades. És fàcil imaginar que una persona nascuda i crescuda a Espanya no té el mateix ISO cultural que una nascuda a Nigèria, per exemple.

Una altra petjada important és la que marca l’ISO gestàltico: aquest és la identitat sonora específica de cada ésser humà, que va començar durant la gestació i es forma al llarg de tota la vida. Té a veure amb la nostra història personal i està format per: l’herència, les experiències de la vida intrauterina i les energies del mitjà social que ens envolta (ex.: sons agradables/desagradables). És fonamental per començar a conèixer la persona amb la qual tractem.

La música que se sol escoltar a casa, juntament amb els sons típics de la vida familiar que ens envolta des de petits (sons de la casa, o d’alguna activitat específica que en ella es desenvolupa), també crea un ambient sonor que forma part dels nostres gustos musicals, i que compon l’ISO familiar.

Un altre aspecte important a tenir en compte és l’estat emocional de la persona al moment present, aquí i ara, que està condicionat per molts factors, (humor del dia, relació amb el grup, esdeveniments en la seva vida), influint sobre els seus desitjos i necessitats musicals, i que es defineix com a ISO complementari.

El nostre cervell percep els elements musicals a través dels dos hemisferis. De manera general podem dir que l’hemisferi esquerre percep i descodifica el ritme i el dret la melodia. Quan escoltem música l’analitzem a través de les àrees auditives del nostre cervell, però el nostre sistema neuronal es connecta també de forma automàtica als nuclis de l’emoció. Aquesta és la raó per la qual la música és un fort catalitzador d’emocions i per això associem cançons a persones o a records concrets.

Del que he explicat fins ara podeu entendre la importància fonamental de conèixer la història sonora de la persona. Un dels primers passos d’un musicoterapeuta és reconstruir la seva història sonor-musical per poder utilitzar la música, el so i el silenci que millor poden obrir canals de comunicació amb el seu inconscient i afavorir l’expressió de continguts latents. Empatizar amb el món sonor del pacient significa dir-li “jo et reconec” i establir un vincle terapèutic eficaç que pugui millorar el seu estat psico- físic.

 10394786_10204652328447771_5256514871839002397_nTambé es dedueix que no existeix una música “universal”, perquè en cadascun la  música desperta emocions i sentiments diferents, sobretot si connectats a records i  vivències, que són úniques i personals, provocant sovint reaccions fisiològiques molt  evidents, com la “pell de gallina” o l’augment de la freqüència cardíaca.

La música en general ens provoca un alliberament de dopamina (hormona del plaure),  però no totes les cançons provoquen aquesta descàrrega en la mateixa quantitat: no és el  mateix escoltar la nostra cançó favorita que una qualsevol. Aquest alliberament  de  dopamina es produeix al moment àlgid de la cançó, però a més, uns segons abans, es  produeix una primera descàrrega relacionada amb l’anticipació, és a dir: sabem que  s’apropa aquest moment. En aquest instant s’activa una zona anomenada nucli accumbens, que és el responsable de l’eufòria i de la sensació de plaure.

Així mateix existeixen diferèncias evidents segons si estem treballant amb nins o amb adults

Bebès i nins tenen una experiència musical encara breu. És molt útil treballar amb  les  cançons de bressol que els cantaven els seus pares i amb les de nins que han  après  successivament. Totes tenen unes característiques comunes: tenen una estructura molt simple, previsible i amb pocs intervals, fàcil de memoritzar. Moltes vegades les frases acaben amb paraules que rimen entre elles, donant-li un ritme definit i fàcil de recordar, i són acompanyades per gestos i moviments que representen el contingut verbal, així d’estimular més canals sensorials alhora (oïda i vista), arribant de manera més directa.

En el treball amb persones majors cal tenir en compte que la seva història sonora abasta un període de temps molt més ampli, i, per tant, una varietat musical més heterogènia. Per exemple sol passar que en persones afectades per Alzheimer la memòria antiga està més preservada que la memòria recentment, per aquesta raó treballarem amb les cançons de la seva joventut, les que s’escoltaven en la seva època i, més específicament, les que més li agradaven, que estan relacionades amb esdeveniments específics de la seva vida i que poden connectar-los amb les emocions viscudes en aquests moments.

Cal recordar que treballar amb la música significativa per a la persona funciona tant amb experiències positives com amb les negatives. Segons el que volem treballar, és possible evocar a través de la música un esdeveniment trist o traumàtic, per poder enfrontar-se al seu record i superar-ho.

La musicoterapeuta Serafina Poch ho explica en la seva “Compendi de Musicoteràpia” (vol. 1) :

 “La música fa possible que cadascun de nosaltres projecti en ella anhels, conflictes, manques, records, tristesa, alegria etc…la música té un significat absolutament personal i intransferible […]. Per aquest motiu la música pugui actuar com a provocadora de records, imatges i fantasies (tant conscients com a subconscients).

És important considerar que el paper del musicoterapeuta és de acompanyant i facilitador del procés, i que l’escolta de la música que ens agrada per si mateixa, no és musicoteràpia. És quan aquesta música és utilitzada en un marc que inclou un procés, uns objectius terapèutic i un musicoterapeuta que podem parlar de musicoteràpia.

Potser us estareu preguntant “Llavors el mite que la música clàssica té efectes molt beneficiosos no és veritat?

11034311_1518222208398446_571422493691240107_n

 

Quan s’esmenta la música clàssica com a beneficiosa per a alguns aspectes del desenvolupament, freqüentment s’està referint-se a una música d’una època bastant delimitada de temps, més concretament als segles XVIII/XIX, o sigui les èpoques del classicisme i del romanticisme, a les quals pertanyen compositors com Mozart, Beethoven, Shubert, Liszt, Shumann i Chopin, entre els més coneguts. Aquesta música té unes característiques (forma musical amb cadències molt clares, melodies d’un major caràcter “cantabile” i simètriques, basades en els concordes de tònica, dominant i subdominant ) que la converteixen en melodies potencialment útils a l’hora de treballar alguns objectius específics, com la creativitat, la concentració o el pensament lògic. Dic “potencialment” perquè aquesta no és una regla universal. Si a una persona no li agrada aquest tipus de música, la seva utilització podria no ser tan profitosa. Més val utilitzar el rock, o el jazz, o el flamenc, si aquests són els estils que escolta i li fan sentir bé.

Concloent podem dir que etiquetar a qualsevol tipus de música com guaridora, relaxant, calmant o equilibrant és alguna cosa incorrecte, ja que pot ser que tingui efecte com pot ser que no. Pot ser que us ajudi a dormir millor, o pot ser que no. Pot ser que al vostre bebè li encanti, o pot ser que no.

Cada persona és única i també l’efecte que cada música provoca en ella ho és.

 

malaikaQuin és la música millor per a tu? Una resposta des de la musicoteràpia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Ver más

  • Responsable: Maria Luisa Salvidio.
  • Finalidad:  Moderar los comentarios.
  • Legitimación:  Por consentimiento del interesado.
  • Destinatarios y encargados de tratamiento:  No se ceden o comunican datos a terceros para prestar este servicio.
  • Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos.
  • Información Adicional: Puede consultar la información detallada en la Política de Privacidad.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.