Al març de 2015 vaig publicar el meu primer article sobre Síndrome de Rett. El títol és: “La princesa tancada: un exemple de procés musicoterapéutico en el tractament de la Síndrome de Rett”, i la publicació va sortir al portal “Lamusicoterapia”.

Record que la decisió d’escriure sobre aquest tema naixia de dos desitjos. El primer: compartir la meva experiència amb Xisca, una nena amb que havia començat a treballar l’any anterior, i que estava regalant-me una sèrie infinita d’emocions i sorpreses.

D’altra banda volia parlar del Rett i de musicoteràpia, ja que sobre el tema hi havia oposat pocs articles interessants, a excepció d’alguns textos de Tony Wigram.

Va ser així que vaig escriure un article senzill i detallat sobre la meva experiència, que descrivia algunes de les tècniques que utilitzo i parlava de les capacitats de Xisca, que es despertaven a través de la música i dels sons.

El que no m’esperava era que l’article tingués tant èxit: en pocs mesos era el més llegit del blog, i va anar gràcies a això que la Associació Catalana de la Síndrome de Rett em va contactar per participar en la seva jornada. A més algunes persones van posar comentaris positius, apreciant el llenguatge clar i fàcil del text.

En això parlo, entre altres temes, dels temps d’espera, dels canals alternatius de comunicació, de les estereotipies, de l’ús de la veu.

M’alegra compartir-ho una vegada més, ja que des de llavors el meu camí amb les nenes que pateixen Síndrome de Rett ha evolucionat, i la meva percepció d’elles segueix sent la mateixa:

em recorden a les princeses dels contes, tancades en una torre, atrapades per un encanteri que no els permet comunicar amb l’exterior. Els seus ulls revelen la seva vitalitat, les seves mans es mouen lluitant una amb l’altra. La música de vegades els retorna la veu i el llenguatge per expressar-se i per dir “estic aquí: escolta’m”.