Ahir durant la sessió va passar un d’aquests moments en què de sobte veig una possibilitat, una disposició, una obertura. Em recorden la imatge d’un petit brot que treu el cap des d’una esquerda, que s’obre el camí, trencant la capa protectora de l’altre. Al llarg del procés aquests moments són el començament d’un canvi en la relació terapèutica, marquen un abans i un després. 

Pot ser una mirada amb una intensitat nova, una acció conjunta en el piano, un fregar de dits tocant la guitarra, un somriure. És un moment diferent, especial, que reconec com el començament d’alguna cosa important: el revelar-se de la persona que està allí darrere, que està disposat a mostrar-se