Com vaig explicar en la primera part del post, el llenguatge i la música comparteixen molts aspectes, i la segona permet estimular algunes de les funcions executives necessàries per organitzar i elaborar el primer, tals com: la memòria fonològica, l’atenció auditiva, la planificació, la presa de decisions i la flexibilitat.
El professor Aniruddh D. Patel, en el seu llibre “la música, el llenguatge i el cervell”, afirma que tots dos dominis es basen en categories sonores apreses. Està demostrat que tant la música com el llenguatge indueixen processos de plasticitat neuronal, o sigui canvis estructurals i funcionals en el cervell, produïts per l’experiència.
A. és una nena de 4 anys i mig, que presenta dificultats lingüístiques en els aspectes fonològics i morf-sintàctics. Tanmateix, A. té una intensa intencionalitat comunicativa i li encanta tota activitat relacionada amb la música i els sons. La nena és atesa per una logopeda, a més els pares van decidir provar amb la musicoteràpia perquè, em van dir, “a la nena li encanta la música i quan canta una cançó, la seva pronunciació millora bastant”.
Associem les paraules a les imatges, marcant les síl·labes en un tambor
Això va resultar ser cert amb algunes cançons, no obstant això, amb unes altres que tenen una lletra més complexa o paraules que no coneix, A. canta emetent sons que s’assemblen a les paraules, sense arribar a pronunciar-les.
dibuixos dels animals de la cançó “L’Arca de Noé”
Quan comencem a cantar algunes de les seves cançons favorites utilitzant dibuixos, la nena va poder aprendre que cadascuna de les paraules que estava cantant es referia a alguna cosa real. Això ha marcat un canvi important en el seu processament de la informació, i practicant les paraules més complexes a través del pols i de les variacions tonals, la seva pronunciació ha millorat sensiblement.
Un altre aspecte que vaig poder observar, és que de vegades A. no contesta a les meves preguntes o consignes, canviant de tema o intentant “dirigir” l’activitat. Aquesta actitud es deu a una dificultat de comprensió que és molt freqüent en nens que pateixen TEL. La necessitat de control és una resposta natural enfront de la incertesa generada per la inseguretat: al no comprendre el contingut d’un missatge verbal, és possible que es generin una sèrie d’actituds infantils, que des de fora són vistes com a inadequades o desafiadores.
Per això és tan important reforçar positivament els seus assoliments i explicar les consignes de formes diferents, millor encara si és amb suports visuals i mostrant-li com realitzar-les.
Els jocs amb la veu
Durant les sessions juguem molt amb la veu, emetent-la en diferents altures, timbres i amb glisandos. Modular la veu és una de les activitats que més connecta la nena amb aspectes fonamentals del llenguatge parlat, ja que l’ajuda a percebre l’entonació de les paraules en el context i, per tant, amb el significat del missatge.
Una altra eina molt eficaç per entrenar la veu són els jocs que inclouen elements de la naturalesa, com els animals o els fenòmens atmosfèrics, ja que permeten jugar amb les onomatopeies, que tenen entre els seus beneficis estimular la musculatura orofacial i entrenar les cordes vocals.
A continuació podeu escoltar un exemple d’exercici vocal. El joc consisteix a cantar la tornada de la cançó “el cotxe de papà” emetent diferents timbres. Podem apreciar com la nena treu una àmplia varietat de possibilitats: una veu aguda, una greu i ronca, i un murmuri molt suau. En aquest moment deixo que ella canti sense preocupar-me de la pronunciació de les paraules, que treballarem en un segon moment, ja que el meu objectiu és que la nena se senti segura i confiï en la seva capacitat creativa i comunicativa.
La importància de l’entrenament a l’escolta
Com vaig esmentar anteriorment, l’entrenament de l’escolta activa és part essencial del tractament del TEL, per afinar la sensibilitat auditiva i augmentar la percepció dels sons i dels seus matisos. Per a aquesta finalitat, utilitzar instruments musicals amb timbres diversos entrena la discriminació auditiva de la nena, i a través de diferents jocs amb dificultats progressives, ella pot no solament afinar la seva oïda, sinó explorar les possibilitats de la seva veu imitant els diferents sons, i així enriquir la seva prosòdia. Al mateix temps a través dels instruments es poden instaurar diàlegs rítmic-sonors amb dinàmiques de presa de torns, que reprodueixen el esquema de les converses verbals.
Un altre aspecte que és important abordar en casos de TEL és la motricitat i la coordinació. Amb A. juguem a representar el so a través del moviment, vam marxar seguint un pols i a diferents velocitats, marquem la diferència entre so/silencio a través de moviment/estatisme.
S’ha demostrat que el desenvolupament del moviment i del llenguatge estan estrictament relacionats ja que les expressions verbals des de molt primerenca edat generalment van acompanyades de gestos amb les mans, braços o moviments del cos (Capone i McGregor, 2004).
Cal recordar que els objectius han de ser personalitzats, segons les característiques i les necessitats de cada nen/a, i que aquests són solament alguns exemples de com abordar el TEL des de la musicoteràpia.
Entrenar capacitats i millorar les habilitats comunicatives és molt més eficaç quan es fa a través del joc, d’aquesta forma A. se sent protagonista i creadora a cada moment de la seva pròpia comunicació.
Bibliografia:
- “Movimiento y lenguaje: Análisis de las relaciones entre el desarrollo motor y del lenguaje en la infancia”. (Luis Miguel Ruiz-Pérez, Aixa Ruiz-Amengual, José Luis Linaza-Iglesias)
- Narbona, Muller: “El lenguaje del niño. Desarrollo normal, evaluación y trastornos”. (Ed. Masson, 2ª edición, 2003
- Aniruddh D. Patel: “Music, language and the brain”. (ED. Oxford University Press, 2010)
Deixa un comentari