El Racó per Pensar

“Ressonant amb el Rett”: musicoteràpia per a les nenes i dones de l’Associació Catalana de la Síndrome de Rett

No hi ha comentaris

A un any de la VI jornada sobre la Síndrome de Rett organitzada per l’Associació Catalana, on vaig mostrar el meu treball amb Xisca, estic molt orgullosa de presentar el projecte “Ressonant amb el Rett. Musicoteràpia per a nenes amb Síndrome de Rett”, que va començar el passat mes de febrer.

Gràcies a aquesta iniciativa les nenes i dones amb Síndrome de Rett de l’Associació estan rebent sessions de musicoteràpia.

Els primers passos

Després de l’acolliment tan positiu de la meva presentació, i de l’interès que va despertar cap a la musicoteràpia, a l’octubre de 2016 em vaig posar en contacte amb l’Associació Catalana i els vaig proposar començar a realitzar les sessions cada quinze dies, per poder anar personalment a Barcelona des de Mallorca.

El primer pas va ser trobar un lloc on fer les sessions, i, afortunadament, podem comptar amb la col·laboració del Centre Civic Can Felipa, al barri de Poble Nou, a Barcelona.

Ha estat gràcies al compromís i a la implicació d’algunes mamàs com Rosa Campos i Miriam Morente, membres de la junta directiva que en tot moment han recolzat aquesta idea, si el mes de febrer el projecte es va posar en marxa amb quatre usuàries de l’associació.

És important recordar que, per ser eficaç, és recomanable que el procés musicoterapèutic sigui regular i tingui una freqüència setmanal.

Per això ens varem posar en contacte amb l’Associació Ressò de Musicoteràpia, perquè pogués seguir amb les sessions amb la freqüència adequada.

La Núria Bonet Julià, una de les musicoterapèutes fundadores de l’associació, es va declarar entusiasta de poder formar part d’aquesta experiència, i així varem començar: amb molta il·lusió, energia i afecte.

El camí recorregut

Una vegada redactat el projecte i després que l’Associació Catalana Rett ho acceptés, vaig començar a programar els meus viatges a Barcelona.

(Podeu llegir el projecte complet punxant en la portada aquí sota)

Durant els primers tres mesos les sessions han servit per establir un vincle amb cada noia, descobrir els seus gustos musicals, i perfilar un pla d’objectius coherent amb les necessitats i les possibilitats de cadascuna.

És freqüent escoltar el terme “nenes Rett”, com si aquest fora el tret principal de les seves personalitats, i la síndrome s’ensenyorís  de tot l’escenari convertint-se en el protagonista. El no poder comunicar verbalment i, en alguns casos, desplaçar-se autònomament, agreuja encara més aquesta situació.

 

MUSICOTERAPIA Y RETT 1

 

 

 

 

Per exemple en aquestes nenes la mirada és el canal  preferent de comunicació, per expressar desitjos, fer eleccions etc. En tot moment és molt important valorar aquest  aspecte i fer-les sentir que entenem les seves intencions, les acollim i responem adequadament per oferir-lis el que demanen. Això augmentarà la confiança en elles mateixes i reforçarà el vincle amb el terapeuta,  permetent  successivament explorar noves formes de comunicar, amb el cos i la veu.

La meva primera tasca com a terapeuta és retornar a la persona la seva qualitat d’ésser humà, ja que un dels objectius bàsics en musicoteràpia és millorar la qualitat de vida de les persones

Objectius, mètodes i recursos

La planificació centrada en la persona preveu un treball que aborda les quatre àrees principals del desenvolupament: la  cognitiva, la sensorio-motriu, la comunicativa i l’emocional.

Per a això es realitzen activitats que inclouen: cantar cançons, fer moviments dirigits amb el ritme, tocar instruments musicals, fer onomatopeies i jocs sonors amb el cos i la veu.

Un dels aspectes que he començat a treballar és la ampliació de les possibilitats motrius de les mans i la lateralitat. Per aconseguir-ho he triat una àmplia gamma d’instruments  musicals que ofereixen varietat no solament a nivell sonor, sinó també a  nivell motriu.

En una de les sessions, per exemple, he utilitzat la guitarra per a l’execució d’una cançó motriu, girant-la en cada fraseig per oferir a la noia els dos costats alternats. D’aquesta forma podia efectuar dos moviments: fregar les cordes i colpejar la caixa.

Ja que la demora dels temps de resposta és un dels aspectes més freqüents de la síndrome, els moments de silenci també cobren una enorme importància durant les sessions: és l’espai en què dono temps a les nenes de respondre o de prendre la iniciativa.

Amb una altra nena he treballat amb dos instruments diferents alhora, col·locant-los a cada costat d’ella, així li permetia realitzar dues accions al mateix temps i entrenar la lateralitat. D’aquesta forma la nena aconsegueix diversos objectius: entrena la seva concentració per aconseguir la tasca, treballa amb tots dos costats del cos i para esment a dos sons diferents.

Si bé les respostes de les nenes arriben amb temps allargats, he pogut observar que ja a partir de la tercera sessió les respostes arribaven més ràpidament. Aquesta millora és deguda a la capacitat de les nenes d’anticipar el que passa, demostrant tenir  intel·ligència emocional i musical, a més d’una capacitat mnemònica. 

L’elecció de l’instrument és important també per millorar altres aspectes, com per exemple reforçar la musculatura de la mà a través de la prensió i subjecció. Per aquesta raó els instruments han de ser lleugers i molt manejables, a més d’atractius a nivell visual per despertar l’interès de la nena. 

És important subratllar que en totes aquestes pràctiques el musicoterapeuta aportarà el seu suport quan sigui necessari, retirant-lo gradualment a mesura que la nena comenci a mostrar un major grau d’independència.

El futur del projecte

A partir del mes de maig l’Associació Ressò de Musicoteràpia s’encarrega de dur el projecte endavant, realitzant les sessions amb freqüència setmanal entre setmana, i quinzenal els dissabtes. Gràcies a un ventall més ampli de dies i horaris, a dia d’avui ja hi ha vuit entre nenes i dones de l’Associació Catalana que reben sessions setmanals de musicoteràpia.

 

Està àmpliament demostrat per estudis científics que les noies amb Síndrome de Rett poden aprendre per experiència directa i adquirir un major control sobre les seves decisions comunicatives. Per tant és fonamental mantenir activa la seva capacitat d’aprenentatge durant tota la seva vida, i ampliar les seves oportunitats de contacte amb l’entorn.

La pràctica musical en musicoteràpia té com a objectiu no ja l’aprenentatge musical, sinó l’entrenament d’aquelles habilitats transversals necessàries per executar-la. Aquestes habilitats són bàsiques i troben la seva aplicació pràctica en tasques de la vida quotidiana. Per aquesta raó la musicoteràpia és sens dubte una teràpia complementària que reforça i promou la qualitat de vida de les noies amb Síndrome de Rett.

La Núria i jo seguim col·laborant per unir les nostres experiències i compartir coneixements, amb l’objectiu de fer arribar la musicoteràpia a més noies i incloure-la entre els tractaments regulars que ja reben.

Aquest emocionant viatge acaba de començar.

malaika“Ressonant amb el Rett”: musicoteràpia per a les nenes i dones de l’Associació Catalana de la Síndrome de Rett

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada