El Racó per Pensar

El Trastorn Específic del Llenguatge. Part 1: la musicoteràpia, una ajuda més

No hi ha comentaris

El llenguatge verbal és una aptitud exclusiva de l’ésser humà, que ens permet relacionar-nos i establir vincles amb els altres, i representa un dels pilars més importants sobre que es regeix la nostra vida.

Però com ens afectaria el no poder utilitzar aquesta eina de la forma apropiada? Ens sentiríem desemparats, preocupats, nerviosos, aïllats, ansiosos. Aquestes sensacions acompanyen a les persones que sofreixen de Trastorn Específic del Llenguatge (TEL), sobretot durant la infància, l’etapa més delicada, en què estem començant a descobrir el món, a construir les nostres xarxes socials i ens desenvolupem en la relació amb l’altre.

Per això la detecció, el diagnòstic i l’abordatge primerenc d’aquest trastorn són fonamentals per afavorir el bon desenvolupament psicosocial del nen, acompanyar-ho en el seu creixement i permetre-li integrar-se de forma natural en el seu entorn.

Els suports logopédics i psicològics són els més efectius per abordar el TEL, no obstant això la musicoteràpia és un complement molt útil a l’hora d’afavorir la comunicació del nen i d’acréixer la seva sensació de autoeficàcia.

QUÈ ÉS EL TEL: CARACTERÍSTIQUES I CAUSES

La ASHA (American Speech-Hearing Association), defineix el TEL com: “Una dificultat amb el llenguatge que no està causada per cap dèficit evident a nivell neurològic, sensorial, intel·lectual o emocional, i que pot afectar al desenvolupament del vocabulari, la gramàtica i les habilitats conversacionals”.

A manera de resum, en l’esquema a continuació es mostren les principals característiques del TEL: àrees d’afectació, causes d’origen i problemes associats:

Sol aparèixer entre els 2 i els 4 anys, i és molt heterogeni, presentant diferències individuals. Les àrees que poden veure’s afectades són:

  • morfosintaxi
  • fonologia
  • àrea lèxic-semàntica
  • aspectes pragmàtics (forma, contingut, veu, entonació)

És un trastorn multicausal, i no té un origen de tipus neurològic, és a dir que els nens no tenen discapacitat cognitiva o lesions neurològiques. S’observa una prevalença en:

  • nens prematurs
  • nens que creixen en un context soci-cultural baix
  • nens bilingües o multilingües
  • nens amb dificultats en el processament auditiu o amb afeccions auditives ( otitis, hipoacusia)
  • causes genètiques

A les dificultats de comunicació freqüentment s’associen problemes a nivell psicològic i social, així com:

  • problemes de socialització
  • problemes acadèmics
  • baixa autoestima
  • dèficit d’atenció i hiperactivitat

Per a més informacions sobre els diferents tipus de TEL, us recomano consultar la pàgina web de la Asociación ATELMA, o, per a residents a Balears, la web de la Asociación ATELBA.

L’ESTRETA RELACIÓ ENTRE MÚSICA I LLENGUATGE

És important recordar que llenguatge i comunicació no són el mateix. En la seva teoria sobre la comunicació humana, Paul Watzlawick va formular 5 axiomes fonamentals, i en el primer enuncia que “és impossible no comunicar-se”. Això significa que, malgrat no utilitzar el llenguatge verbal, un missatge pot ser comunicat a través del llenguatge no-verbal.

En aquest sentit la musicoteràpia representa un suport extremadament ric de recursos, ja que utilitza la música i els seus paràmetres (ritme, melodia i harmonia), el so i les seves qualitats (altura, intensitat, timbre i durada) i el llenguatge corporal (mirada, gestos, expressions de la cara) per estimular la comunicació.

L’autora Dorita Berger, en el llibre “The music effect: music physiology and clinical applications”, subratlla que la música té un efecte directe sobre el nostre estat anímic, o sigui sobre les nostres emocions, però també sobre les respostes inconscients del nostre cos, actuant sobre el sistema vegetatiu, el sistema límbico i les funcions cerebrals superiors.

A més, la música i el llenguatge tenen molts elements en comú, i de fet la música és considerada una forma de llenguatge en si mateixa. Recordant els punts més importants:

  • Es perceben a través del canal auditiu
  • S’organitzen a través d’una estructura marcada per un temps i una forma
  • En tots dos l’ordre i la forma dels components del discurs (notes/paraules) poden ser modificats per canviar el contingut i el significat del missatge
  • El processament cognitiu per descodificar-los té elements en comú: tots dos requereixen habilitats de memòria i d’atenció, així com l’habilitat d’integrar uns estímuls acústics (les notes i les paraules) d’una forma coherent a nivell sintàctic.

Per tant, les activitats musicals, rítmiques i el cant afavoreixen la coordinació fono-respiratòria, la fluència verbal, la qualitat de l’emissió vocal i la intel·ligibilitat del llenguatge. Si a més a aquestes s’associen eines de Comunicació Alternativa Augmentativa, es reforça el missatge estimulant més canals sensorials alhora, i això enforteix la comprensió i la memòria.

No obstant això, com vaig dir anteriorment, per tractar el TEL de la forma adequada, l’abordatge ha d’incloure activitats que no se centrin exclusivament en el llenguatge, sinó que englobin aspectes psicològics i psicomotrius, reforçant al mateix temps l’autoestima i la confiança del nen/a.

En la segona part del post explicaré alguns aspectes del procés musicoterapéutic que estic duent a terme des de maig de 2017 amb A., una nena de 4 anys.

Bibliografia: 

Schneck, Berger, Rowland: “The Music Effect: Music Physiology and Clinical Applications” (Ed. JKP, 2006)

– P. Watzlawick, J. Helmick Beavin, D.D. Jackson: “Pragmatica della comunicazione umana” (Ed. Astrolabio, 1971)

– Narbona, Muller: “El lenguaje del niño. Desarrollo normal, evaluación y trastornos”. (Ed. Masson, 2ª edición, 2003)

malaikaEl Trastorn Específic del Llenguatge. Part 1: la musicoteràpia, una ajuda més

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada